https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/03/08/del-dia-internacional-dones/966898.html

8 DE MARÇ: OPINIÓ. El perquè del Dia Internacional de les Dones. Nídia Camacho Casado 08.03.2019 | 00:37
 
Un dia internacional de...» pretén sensibilitzar l'opinió pública sobre un problema, cridar l'atenció d'un assumpte d'importància, i serveix per a què els ciutadans exigeixin als seus governants que prenguin mesures. En aquest sentit, el Dia Internacional de les Dones és un excel·lent moment per fer balanç dels avenços assolits i visualitzar el camí que ens queda per recórrer. I, com no, també per parlar de feminisme i de perspectiva de gènere.
Dues dècades d'experiència professional com a advocada especialitzada en dret de família i dret penal em permeten afirmar que l'empremta masclista en els processos de família és difícilment detectable. No hem d'oblidar que el judicial és un poder que emana del poble i que, com a reflex d'aquest, els seus membres tenen les seves mateixes virtuts i mancances. Una educació i sensibilització en visió de gènere seria molt útil per tal d'identificar comportaments masclistes i poder així acordar mesures civils en l'àmbit del dret de família que impedeixin mantenir la situació de sotmetiment i de desigualtat que en ocasions pateix la dona.
La incorporació de la perspectiva de gènere en l'àmbit de la justícia penal constitueix també una necessitat urgent. Si la promulgació de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció integral contra la violència de gènere, va constituir un punt d'inflexió, abordar la problemàtica de la violència sobre les dones amb una visió de gènere ha de ser el següent pas.
Només si s'introdueix aquesta perspectiva en el procés penal es poden entendre correctament, en tot el seu abast, conceptes com la intimidació o la violència psicològica en els delictes comesos contra les dones. El magistrat del Tribunal Suprem Vicente MAGRO s'ha posicionat recentment a favor de la perspectiva de gènere per resoldre els crims masclistes i aquest criteri obre camí no només als seus col·legues de judicatura sinó als companys i companyes que des de l'exercici de l'advocacia lluitem per eradicar la violència masclista.
I és que, com sosté la criminòloga Dra. Elena Larrauri, amb ocasió dels anomenats comportaments idèntics, quan parlem d'agressió d'un home a una dona i a la inversa «el resultat en termes de por, de probabilitat de lesió no és en absolut equivalent». No té la mateixa perspectiva (o conseqüències en paraules de la Dra. Larrauri) una dona seguida de nit per un grup d'homes, que un home seguit de nit per un grup de dones. I aquesta perspectiva no té res a veure amb una característica innata pel fet de néixer amb sexe femení o masculí, sinó amb estereotips, amb l'educació, amb la cultura...
Dies com avui han de servir per fer una crida a aturar aquells sectors més reaccionaris de la societat que estan impulsant una retrocessió dels avenços assolits. Em resulta inconcebible que es qüestioni la Llei de violència de gènere davant el gairebé un miler de dones que han estat assassinades des de l'any 2003 per les seves parelles o exparelles, o que es continuï al·ludint a l'existència de denuncies falses en l'àmbit de la violència de gènere (només el 0,01% segons dades de la Fiscalia general de l'Estat al 2017) amb la intenció de dessensibilitzar la societat sobre aquest tipus de violència.
La reflexió esdevé imprescindible. L'acció, improrrogable. Cal desaprendre abans i educar novament en la igualtat per poder avançar fins a una societat més justa.

---